CLUB EXCURSIONISTA RELLEU-MarinaBaixa-PV: de maig 2009

dijous, 7 de maig del 2009

7ª Activitat2009-Serra Aitana (Pas de la Rabossa).(14/06/09)

7ª Activitat2009
-14/06/2009 Serra Aitana (Pas de la Rabossa).
Duración aprox. 5 horas
Distancia 15 Km
Dificultad Media.

6ªActivitat2009-Penyó d´Ifach (Calp)(17/05/09)

6ª Activitat2009
-17/05/2009 Penyó d´Ifach (Calp),
Duración aprox. 3 horas
Distancia 6 Km
Dificultad Media.

5ªActivitat2009-Serra Bernia (Altea)(26/04/09)

5ª Activitat2009
-26/04/2009 Serra Bernia (Altea),
Duración aprox. 4 horas
Distancia 8 Km
Dificultad Media.

4ªActivitat2009Serra Els Plans (La Torre)29/03/09

4ª Activitat2009
-29/03/2009 Serra Els Plans (La Torre),
Duración aprox. 4 horas
Distancia 9 Km
Dificultad Media.

3ªActivitat2009Relleu- Serra Aguilar-Relleu(08/03/2009)

3ª Activitat2009
-08/03/2009 Relleu- Serra Aguilar-Relleu,
Duración aprox. 3 horas
Distancia 7 Km
Dificultad Media.

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Història de l'excursionisme a Relleu

HISTÒRIA DE L’EXCURSIONISME A RELLEU.

Les primeres excursions d’oci (no d’incursió i conquesta) daten de la segona meitat del segle XVIII i coincideixen amb l’última etapa de la Il.lustració a Espanya. El pioner d’aquestos viatges va ser el botànic Cavanilles. En la seua labor de catalogar l’activitat productiva de tots els pobles del Regne de València va venir a Relleu i oferí dades que avuí en dia són de molta importancia per a coneixer l’estat del poble a aquesta época.
En el segle XIX no es coneixen excursions d’oci, però sí de reconeixement del terme amb l’intenció de trobar yaciments de ferro o pous d’aigua que s’explotaren per a obtenir un benefici econòmic. Així, les mines de pirites de ferro de la partida de les Ferreries fóren estudiades i explotades cap a l’any 1855 fins al final del segle. Per a poder fer aquesta explotació era necessari explorar prèviament la zona, ja que una prospecció inicial facilitava una millor explotació de les mines.
En la dècada de 1850 també cal destacar la vinguda a Relleu de l’intendent d’Hacienda del regnat de Isabel II Pascual Madoz. Tal vegada no va ser ell en persona qui acudí a Relleu, però sí que es obvi que va vindre algú relacionat amb la tasca que estava portant a terme que era el reconeixement de les zones interiors de la província d’Alacant per motius fiscals. El seu viatge quedà reflexat en un dels toms del famòs diccionari que va escriure on detalla l’activitat econòmica del poble.
Un altre tipus de excursions realitzades al segle XIX són les que es féren a partir de l’any 1880 quan va entrar la plaga de la filoxera a França i va fer que es moriren les parres d’aquest país. Això va desencadenar un moviment general per colonitzar terres que hasta aquesta época havien estat incultes, però per a dur a terme aquest propòsit era necessari explorar amb antelació les zones on anaven a ser plantades les parres que serien explotades per a poder ocupar el lloc en el mercat vitivinícola que havia abandonat el país gal.
Una mica després, a l’any 1905 es van fer reconeixements de la partida de la Surca per a obtindre aigua de pous excavats en la muntanya. Encara que aquest tipus de exploracions no éren del tot excursionistes, sí que va haver un reconeixement previ de la zona per a poder marcar els pous d’aigua.
A partir de l’any 1910 trobem les primeres excursions pròpiament dites. Les van realitzar un grup de joves inquiets i amants de l’aventura i l’investigació científica denominats “Els Exploradors de Relleu”. Entre les seues activitats, es trobava la de fer prospeccions a Cabeçò amb la fi de conéixer el punt exacte en que es comunicava el cim de la muntanya amb les Coves de Canelobre.
Encara que no queda documentació escrita que afirme que van trobar la connexió, les fonts orals de tercera generació ens informen que efectivament sí que van descobrir aquest punt d’unió, situat en el cim en la fita entre Relleu i Aigües. Es tracta d’una sima vertical que comunica un punt de la muntanya amb les coves a través d’un pou de vàrios metres de longitud.
Afirmen les fonts orals que aquesta unió es va descobrir quan van llançar una pedra desde el cim i van escoltar com anava allunyant-se conforme baixava fins que aplegava al pis de la cova. Es normal que aquest tipus de muntanyes de relleu càrstic tinguen apertures que comuniquen l’exterior amb l’interior, ja que les estalactites i les estalagmites es formen per la fussió de l’aigua amb el carbonat càlcic de la roca i per a que es produeixca la reacció química es necessari que haja una filtració desde el cim fins a la cova subterrània.
No hem d’oblidar tampoc que D. Eduardo Soler, un gran amant del medi ambient, també realitzava excursions en Aitana i en el terme de Relleu amb l’intenció de conéixer la naturalesa de la zona on havia nascut i s’havia criat. Aquestes excursions fóren també de principis del segle XX.
Coincidint amb aquest tipus d’excursions amb la intenció de descobrir paratges naturals també destaquen les excursions de Figueras Pacheco cap a l’any 1910.
Durant el segle XX, especialment en la postguerra les excursions d’oci éren locals, però no hem d’oblidar que grups com els maquis, els roders, els traficants d’estraperlo o els canvistes també transitaven per les sendes, moltes d’elles abandonades, amb l’intenció de fogir o comerciar. Potser, aquesta forma de reconeixement del terrenys no es pot considerar com excursionisme, però sí que es cert que es van descobrir coves en l’interior del pantà desconegudes fins a aquesta época.
Els anys ’60 i 70 del segle XX marcaren una nova època en l’excursionisme a Relleu, ja que el Grup Cultural que es va formar va realitzar excursions pel terme amb l’intenció de trobar vestigis culturals d’èpoques anteriors que no haguessen estat descobertes. El pioner d’aquestes excursions va ser D. Alejandro Sendra, cronista oficial de Relleu.
L’any 1983 va viatjar a Relleu un excursionista que estava recorrent la província d’Alacant en una motocicleta i que va deixar constància de les seues vivències en un llibre anomenat Viaje por tierras de Alicante. El viatger es diu Rafael Coloma, i va passar per la fita de Relleu amb Sella primer i per la fita amb Orxeta després.
Un viatge paregut a l’anterior el va realitzar a l’any 1987 Antonio Pomata, que deixà la seua versió en el llibre Alicante: rutas de arte, historia, leyenda y tradición.
L’última eclossió del excursionisme a Relleu la trobem en l’any 2007 on un grup format per distints senderistes realitzaren fins a quinze rutes per les sendes i els camins del terme.
Finalment, a l’any 2008, s’ha format un grup excursionista que ha creat una associació sense ànim de lucre en l’any 2007 amb la finalitat de fomentar el senderisme i els esports d’aventura al terme. Juntament amb aquesta associació ha aparegut un grup de senderistes que ha recuperat l’antic camí de Santiago que passa pel terme., al igual que estan recuperant-se les antigues rutes que comunicaven Relleu amb Xixona, Aigües o Alcoi.